La vida al monestir

De bon matí, comença la nostra jornada amb la lloança de la Litúrgia de les Hores. Set vegades al dia ens reuneix aquest ofici que gairebé tot és cantat. Al matí també celebrem l’Eucaristia; és el punt cimal de la nostra unió amb Crist cap el qual convergeix tota la nostra vida personal i comunitària. La fidelitat a l’oració personal i la recerca d’un ambient de silenci ens permeten d’intensificar al llarg del dia allò que constitueix la vida d’oració, o sia viure la comunicació amb Déu i la seva presència.

També, la lectura espiritual o l’estudi amorós de la Sagrada Escriptura, ocupació que amb insistència ens recomana el nostre pare sant Jeroni.

En aquest ambient de solitud, silenci i pregària, la monja jerònima treballa perquè és conscient de la llei divina que mana a l’home menjar amb la suor del seu front, sense oblidar l’exercici de la caritat, al contribuir amb el fruit del treball a l’ajut als pobres, a la societat i a l’Església. Una petita impremta i l'acollida dels hostes al Casal Bellesguard donen treball a gairebé tota la comunitat. No manca en la vida de comunitat una estona destinada a la sana comunicació de les unes envers les altres.

A exemple de la primitiva comunitat cristiana de Jerusalem, ens va congregar en un l’amor de Crist, perquè fóssim una ànima i un cor en Déu –com diu la nostra Regla-, (cf. Fets 2,42-47; Regla de St. Agustí, cap. 1), per això vivim en comunitat. “Som membres uns d’altres” (Rm 13,5). Ja no podem viure sols i aïllats. Mútuament ens necessitem i ens beneficiem. La vida de comunitat és necessària per a la gran majoria dels monjos i especialment als inicis de la vida monàstica.

Així la descriu sant Jeroni, en la carta a Rústic: “No t’has de lliurar al teu propi arbitri, sinó que has de viure en el monestir sota la disciplina d’un sol pare i la companyia de molts, perquè d’un aprenguis la humilitat, d’un altre la paciència, aquest t’ensenyarà el silenci, aquell la mansuetud, a fi que no facis el que vulguis; menjaràs el que et diguin, tindràs el que et donin, et vestiràs amb el que t’ofereixin, faràs la tasca assenyalada, t’hauràs de subjectar a qui no voldries, desfet arribaràs al llit i tot anant-hi ja dormiràs, i t’obligaran a llevar-te que encara tindràs son, recitaràs el salm que et toqui... Hauràs de servir els germans, rentaràs els peus dels hostes, callaràs si sofreixes una injúria, hauràs de reverenciar el prior del monestir com un senyor i estimar-lo com un pare, hauràs de creure que tot el que ell et mani és per al teu bé i no jutgis el parer dels ancians; el teu deure és obeir i complir el que et manin... Atrafegat d’aquesta manera no et vagarà de tenir pensaments ociosos i, mentre passes d’una cosa a l’altra i un treball estalona l’altre, només tindràs al pensament allò que has de fer.” (Sant Jeroni, Carta 125,15 a Rústic)

La comunitat, com a veritable família reunida en nom del Senyor, gaudeix de la seva presència (cf. Mt 18,20). Crist, que ho ha promès, està en mig d'ella i és el seu centre d’unió. És més, per la caritat de Déu que l’Esperit Sant ha vessat en els cors, formem un sol cos en Ell, inserit, com a cel·lula viva, en el misteri de l’Església. “Som membres uns d’altres” (Rm 13,5). Ja no podem viure soles i aïllades. Mútuament ens necessitem i ens beneficiem. És preciós aquest ajut en el camí dels consells evangèlics. La castedat es guarda més segurament quan entre les germanes regna veritable caritat fraterna en la vida comuna (PC 12). El mateix podem dir de la pobresa: “Tot ho tenim en comú, perquè posseim en comú a Crist” ens diu St. Jeroni (Sant Jeroni, Tract. In Ps. 132, CC LXXVIII, pàg. 276, 29-31). Es fa fàcil i joiosa la pobresa personal dins de la col·lectiva. La nostra contínua atenció a Déu ha de fer més delicada i respectuosa l’atenció als altres membres de la comunitat, i la contemplació esdevé una força que allibera de tota forma d’egoïsme.

Uns versets del salm 15 poden ben resumir el sentir en la nostra vida:

“M’ensenyareu el camí que duu a la vida:
joia i festa a desdir a la vostra presència;
al costat vostre, delícies per sempre.”